"Si AENA no traspassa la gestió de l’aeroport és per a perpetuar l’adjudicació d’obres i de tots el negocis restants a empreses madrilenyes"
En aquest Estat del qual formen part “velis nolis” hi ha paradoxalment moltes injustícies que són el resultat i la conseqüència de la legislació vigent. Per exemple, durant tots aquests anys de borratxera financera i de cobdícia triomfant sense límits ni regulacions o controls, el capitalisme radial que té la seu a Madrid, a l’IBEX i als poders fàctics que tenen accés privilegiat a les decisions minis rials s’ha engreixat constantment a costa dels contribuents. Quan la premsa anglosaxona de color salmó parlava de l’agressiva expansió dels nous “conquistadores”, es referia a les adquisicions que les empreses espanyoles feien a l’estranger. I, està clar, denunciaven que la major part d’aquelles compres en obres públiques serveis públics, telecomunicacions, banca, caixes, energia, autopistes, etc., eren compres o bé OPAS que es guanyaven gràcies a la subvenció del govern espanyol que permetia superar qualsevol altra oferta alternativa perquè el diferencial de “good will” es pagava disparant amb pólvora del Rei, (però què dic!), amb la pólvora dels contribuents. Naturalment, ara fa poc, la UE va determinar que aquestes ortopèdies de calçador subsidiat eren il•legals. Que ja és fort que la protesta sortís de la comunitat europea per competència deslleial i no de cap partit polític espanyol que volgués defensar als ciutadans de l’apropiació indeguda dels seus impostos per a finançar les aventures exteriors dels grans poders fàctics beneficiats per uns tractes de favor que, al món civilitzat i en economia de mercat lliure, es consideren il•legals. De fet, de portes endins, d’immorals ja ho eren.
Des del fet punt zero de l’Espanya radial que es situa a la Puerta del Sol, ja s’havia culminat, a nivell interior, l’operació de concentrar tot el poder en unes poques mans i de sotmetre tots els territoris perifèrics a la fèrula centralista. Per si no ens havien adonat d’aquest colonialisme total, algunes imatges ens van ajudar a obrir els ulls amb la visualització d’una relació de domini implacable. Recordeu, per exemple, la visita d’obres de Rodríguez Zapatero a la Terminal I de l’aeroport de Barcelona i veurem que, amb el casc posat i l’armilla antireflectant, el qui feia els honors al gran dignatari no era el President de la Generalitat ni el Conseller de PTOP. Era, lògicament, Florentino Pérez, president de la constructora ACS i del Real Madrid on també fa els honors al “club de alterne” entre polítics i constructors-financers de la llotja presidencial del Bernabeu. Queda, doncs, clar que si AENA no traspassa la gestió de l’aeroport és per a perpetuar l’adjudicació d’obres i de tots el negocis restants a empreses madrilenyes o afectes al poder central, amb explicita i verificada exclusió de les domiciliades a Catalunya.
De resultes, però, de la crisi econòmica s’ha anat accentuant la voluntat dels grans oligopolis d’implantar-se a fora i així hem estat testimonis de grans operacions., amb resultats diversos, que han tingut l’objectiu de reduir el pes relatiu de mercat interior en el conjunt de les activitats. N’hi ha que ho han aconseguit, però d’altres han demanat l’ajut del “papà Estat” per a sortir dels embolics en que s’havien ficat, tal com va passar amb SACYR en el seu intent de quedar-se a la francesa Eiffage (fundada per l’Eiffel de la torre i símbol de l’orgull nacional), amb ACESA en la frustrada operació Autostrade d’Itàlia o Diaz Ferrán amb Aerolíneas Argentines.
De totes maneres, Florentino Pérez, tan “inassequible al desànim com les velles falanges de Galícia”, fa vendre paquets d’ACESA per a fer calaix destinat a l’intent de controlar la IBERDROLA del resistent Sánchez Galán i planteja d’altres filigranes per a controlar amb la màxima insolència, la Hochtief, és a dir, la primera constructora d’Alemanya. Potser ha pensat que això seria tan fàcil com la compra que va fer del futbolista turco-alemany del Werder Bremen, Özil. Tanmateix, a Àngela Merkel i al seu govern no els ha fet cap gràcia que Pérez vulgui aplicar els seus mètodes sense contemplacions a casa d’ells. Al 2007, van acceptar que comprés el 27 p.c. de Hochtief al multimilionari August von Finck, fundador de l’asseguradora Allianz. El van admetre com un mal menor comparat amb l’oligarca rus Oleg Deripaska, però Florentino no en té prou amb els dividends i la seva part dels beneficis. En realitat, necessita quedar-se la totalitat per a consolidar els resultats amb els de ACS i convertir-se en el primer grup constructor d’Europa. Els alemanys han plantejat reaccions enverinades, com ara una gran ampliació de capital que superi les possibilitat de les forces hostils. Fins i tot l’oposició socialista i els sindicats reclamen que es parin els peus als qui vulguin apoderar-se d’empreses considerades campions nacionals. El que està per veure és si el Deutsche Bank i els altres financers d’allò que es van anomenar Alemanya, S.A. estaran disposats a parar el cop. Tal com deien els fascicles: “la suite au prochain numéro”.
Des del fet punt zero de l’Espanya radial que es situa a la Puerta del Sol, ja s’havia culminat, a nivell interior, l’operació de concentrar tot el poder en unes poques mans i de sotmetre tots els territoris perifèrics a la fèrula centralista. Per si no ens havien adonat d’aquest colonialisme total, algunes imatges ens van ajudar a obrir els ulls amb la visualització d’una relació de domini implacable. Recordeu, per exemple, la visita d’obres de Rodríguez Zapatero a la Terminal I de l’aeroport de Barcelona i veurem que, amb el casc posat i l’armilla antireflectant, el qui feia els honors al gran dignatari no era el President de la Generalitat ni el Conseller de PTOP. Era, lògicament, Florentino Pérez, president de la constructora ACS i del Real Madrid on també fa els honors al “club de alterne” entre polítics i constructors-financers de la llotja presidencial del Bernabeu. Queda, doncs, clar que si AENA no traspassa la gestió de l’aeroport és per a perpetuar l’adjudicació d’obres i de tots el negocis restants a empreses madrilenyes o afectes al poder central, amb explicita i verificada exclusió de les domiciliades a Catalunya.
De resultes, però, de la crisi econòmica s’ha anat accentuant la voluntat dels grans oligopolis d’implantar-se a fora i així hem estat testimonis de grans operacions., amb resultats diversos, que han tingut l’objectiu de reduir el pes relatiu de mercat interior en el conjunt de les activitats. N’hi ha que ho han aconseguit, però d’altres han demanat l’ajut del “papà Estat” per a sortir dels embolics en que s’havien ficat, tal com va passar amb SACYR en el seu intent de quedar-se a la francesa Eiffage (fundada per l’Eiffel de la torre i símbol de l’orgull nacional), amb ACESA en la frustrada operació Autostrade d’Itàlia o Diaz Ferrán amb Aerolíneas Argentines.
De totes maneres, Florentino Pérez, tan “inassequible al desànim com les velles falanges de Galícia”, fa vendre paquets d’ACESA per a fer calaix destinat a l’intent de controlar la IBERDROLA del resistent Sánchez Galán i planteja d’altres filigranes per a controlar amb la màxima insolència, la Hochtief, és a dir, la primera constructora d’Alemanya. Potser ha pensat que això seria tan fàcil com la compra que va fer del futbolista turco-alemany del Werder Bremen, Özil. Tanmateix, a Àngela Merkel i al seu govern no els ha fet cap gràcia que Pérez vulgui aplicar els seus mètodes sense contemplacions a casa d’ells. Al 2007, van acceptar que comprés el 27 p.c. de Hochtief al multimilionari August von Finck, fundador de l’asseguradora Allianz. El van admetre com un mal menor comparat amb l’oligarca rus Oleg Deripaska, però Florentino no en té prou amb els dividends i la seva part dels beneficis. En realitat, necessita quedar-se la totalitat per a consolidar els resultats amb els de ACS i convertir-se en el primer grup constructor d’Europa. Els alemanys han plantejat reaccions enverinades, com ara una gran ampliació de capital que superi les possibilitat de les forces hostils. Fins i tot l’oposició socialista i els sindicats reclamen que es parin els peus als qui vulguin apoderar-se d’empreses considerades campions nacionals. El que està per veure és si el Deutsche Bank i els altres financers d’allò que es van anomenar Alemanya, S.A. estaran disposats a parar el cop. Tal com deien els fascicles: “la suite au prochain numéro”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada